Obs. rare. [a. OF. tinel (= It. tinello) tub, vat, dim. of tine TINE sb.3] A vessel for holding liquids.
13367. Acc. Exch. K. R., 19/31 m. 5 (P.R.O.). In ij. naugers emptis ad eandem viij. d. Et in xxiiij tynels emptis de Rogero Hirdelere ad dictam nauem purificandam .ij. s.
1540. in V. Green, Hist. Worcester (1796), II. App. 5. Inprimis, a holy water tynnell of selver and gylte.